MENTALITAT DE CREIXEMENT

26/06/2022

Aconseguir que la gran majoria del nostre alumnat tingui mentalitat de creixement és un dels grans reptes que tenim com a professionals de l'educació. En què es caracteritza la mentalitat de creixement i la mentalitat fixa? Què podem fer a l'aula?

Vivim en una societat en la que la immediatesa fa que la persistència i la constància siguin elements difícils d’observar. Hi ha alumn@s que si perceben que un contingut o una activitat és difícil no persisteixen perquè tenen la creença que mai ho sabran fer. Posen l’èmfasi en una capacitat o intel·ligència fixe, sense ser conscients que el treball i l’anàlisi de què els hi demanen pot fer millorar una capacitat o una habilitat. Conseqüentment, seran molt més competents en una cosa concreta. Aquest concepte el defineix Carol Dweck com a mentalitat creixement.  Anem a veure què és la mentalitat de creixement i la mentalitat fixa.

Imatge extreta del Mòdul 1 del curs d'Avaluació Psicopedagògica d'Orientadolescencia.
Imatge extreta del Mòdul 1 del curs d'Avaluació Psicopedagògica d'Orientadolescencia.

Molts potser penseu que la mentalitat fixa pots ser inherent en l’alumnat amb menor competència curricular. Però no és així. Si observeu als infants o adolescents de les vostres aules veureu que entre el grup dalta competència hi ha un gran nombre d’alumnes que atribueixen el seus èxits a les seves capacitats. Perceben que si una cosa els costa i no la saben fer, no aconseguiran que els hi surti bé malgrat ho treballin. Conseqüentment poden ser menys  persistents davant les dificultats. Altrament, ens podem trobar amb alumnes amb rendiment curricular baix, que tenen mentalitat de creixement. El fet d'haver de treballar per assolir l’èxit, els ha demostrat que si són persistents i es fixen en el que els demanen poden obtenir bons resultats.

Aconseguir que la majoria de l’alumnat tingui mentalitat de creixement permet que l’alumnat doni el millor d’ells mateixos, siguin persistents en les tasques, estiguin motivats i visquin les dificultats com una oportunitat de millora. Anem a veure algunes de les coses que podem fer per  aconseguir-ho:

 

  • És molt important que quan donem feedback als nostre alumnat sobre una tasca ho fem amb contingut descriptiu. És a dir, no s’aconsella dir: M’encanta, ets un crack! Estic orgullosa de tu, t’ha quedat molt bé! Aquestes frases malgrat són positives són carents d’informació que li permet a l’alumn@ identificar el perquè de la qualitat de la tasca. Això fa que en altres ocasions no sàpiga que ha de fer per fer-ho bé. I si no ho fa bé, es pensarà que ja no és un crack, que ja no estem orgullosos i per tant el control de la qualitat de la seva tasca no recau sobre coses concretes sinó sobre l’habilitat. Així doncs què hauríem de dir? Anem a veure un exemple: l’alumne o l’alumna fa un dibuix molt ben fet. En aquest cas li podem dir que observem que ha treballat amb precisió el contorn de les figures. Que en el colorejat és molt uniforme i no s’observen traços interiors. Que han aconseguit mantenir la làmina polida, etc. La idea és descriure de forma qualitativa quins són els indicadors d’èxit de la tasca.   

 

  • Carol Deweck posa èmfasi en utilitzar la paraula “encara” ("todavía”). Això permet posar èmfasi en el procés, no en el que sí sé fer ara o no. A la vegada encara s'emplaça a seguir treballant per poder aconseguir el que m’he proposat. 

 

  • Generar expectativa d’èxit en l’execució de l’alumnat. Quan senten que el professorat confia en ells, acostumen a implicar-se més en la tasca. Recordeu l’estudi associat a l’efecte Pigmalió.

 

  • No penalitzar l’error. Viure’l com una oportunitat de millora. L’error ens informa en què ens hem de fixar. 

 

  • Posar èmfasi en el procés no només en els resultats. Aprendre com es fan les coses potencia l’aprenentatge procedimental, fent que a la llarga la competència de l’alumnat pugui afavorir altres aprenentatges. Garantint un aprenentatge exponencial. 

 

  • Acompanyar el procés de reflexió de l’aprenentatge que estan fent a partir de la metacognició i les rutines de pensament.

 

  • Demostrar a través de l’aplicació real del procés vinculat a la mentalitat de creixement que l’alumnat pot millorar. Si jo ho visc en primera persona, em serà més fàcil creure-m'ho que si només escolto que ho puc fer. Fomentarem així la persistència, la constància i la motivació a la tasca

 

Evidentment podríem parlar d’altres coses per fomentar la mentalitat de creixement. Però a vegades menys és més, aplicant això sense dubte observarem un canvi significatiu en la implicació del nostre alumnat.

Vinculat a aquesta entrada al blog es pot treballar com a mínim dos conceptes més: un seria com donar feedback a l'alumnat i per una altra banda com demostrar a l'alumnat que l'actitud d'aprenentatge i les seves creences són bàsiques pel seu procés.