SANDRA GRAU

Soc psicòloga i mare de dos adolescents. Actualment treballo com a orientadora educativa en un institut.

M’encanten els reptes, aprendre coses noves, els llibres de psicologia, caminar, estar amb els meus fills i envoltar-me de gent que em nodreix. Necessito respirar aire pur, escoltar el mar i sentir el sol. Estic enamorada de la meva família, a ells els hi dec qui soc i com soc. Podria explicar moltes altres coses que sumen i complementen el tot, però ja les anireu descobrint...

La meva trajectòria acadèmica

Quan vaig acabar la llicenciatura en Psicologia vaig fer un postgrau en Intervenció sistèmica en contextos no clínics i posteriorment un màster de dos anys d’especialització en Psiquiatria i Psicologia Clínica Infantojuvenil a la HUMI Vall d’Hebron, aquí és on vaig començar a fer avaluacions psicopedagògiques. He cursat formació específica en l’àmbit educatiu sobre educació emocional, mediació, trastorns de l’aprenentatge i metodologies actives, entre d’altres. De la formació més recent en destacaria el màster en Acompanyament sistèmic en l’ús de playmobils i trauma del nen interior; així com dos cursos reconeguts per Continuing Coaching Education, un de coaching infantojuvenil i l’altre d’educació emocional des d’una mirada integrativa.

La meva trajectòria professional

Un cop acabada la llicenciatura en Psicologia, la meva primera feina va ser com a orientadora. Dinamitzava grups de persones aturades en risc d’exclusió, treballava la motivació i els recursos per a la recerca de feina. Anys després vaig començar  com a psicòloga en un centre d’atenció precoç i des del 2006 treballo al Departament d’Educació. Actualment ocupo una plaça d'orientadora educativa de centre però he tingut la sort d'haver estat també en un SIEI i a l'EAP.

La formació acadèmica i la pràctica professional em van permetre obtenir la capacitació sanitària.

El meu propòsit

Vaig estudiar psicologia amb un propòsit clar, sabia que els infants i els adolescents a vegades es comuniquen utilitzant llenguatges alternatius a les paraules. Això no sempre s’entén pels que estan al seu entorn. Volia ajudar a crear benestar, perquè un infant que s’acompanya emocionalment, no serà un futur adult amb ferides. Amb el temps m’he adonat que per arribar als infants, la clau està en acompanyar a les seves famílies i al professorat que formen part de les seves vides. És important que els adults siguem capaços de sortir de la mirada projectiva, deixem les estructures victimistes i assumim els propis reptes de creixement personal. Així podrem atendre les necessitats dels infants. 

 Aquest és el per a què de la formació que s'ofereix a 

       Vols sumar-te a l’aventura?