L'orientació a l'ESO

19/06/2022

Sovint percebem el procés d'orientació com el conjunt d'activitats que es fan a quart de l'ESO per tal d'ajudar als alumnes a triar entre CICLES o BATXILLERAT. Tu també creus que això és orientació?

S’acaba el curs i pràcticament tot l'alumnat de quart de l’ESO iniciarà una nova etapa el curs vinent. Aquest canvi es viu de diferent manera en funció de la casuística personal de l’alumnat, dels propis recursos, de les expectatives de les seves famílies i del procés d’orientació que haguem fet. 

El procés d’orientació hauria d’incloure un concepte ampli de descoberta dels talent de l’alumnat i de les seves habilitats personals. D’altra banda cal viure l’elecció de què fer el proper curs com un procés flexible. Aquesta elecció pot canviar sense que això hagi de suposar la percepció que l’alumne o l’alumna s’ha equivocat, que ha perdut un any o que ha fracassat. Per tant, podem dir que d'orientació és un procés canviant i evolutiu al llarg de la vida.

A l’ESO els alumnes fan la primera tria i escollen per on començar el seu camí acadèmic i professional. No cal explicitar a on volen arribar, simplement trien l’inici. L’alumnat que té clar a on acaba el procés acadèmic, també ha de descobrir quins talents tenen i en quins àmbits, oficis o professions aquests talents són necessaris. Això possibilita que si la primera opció no surt com volen, tenen altres alternatives. El procés els descobreix allò que els agrada i per on seguir el camí.

És important trencar amb les creences limitants que obstaculitzen els objectius que l’alumnat es va marcant i a la vegada obstrueixen la possibilitat de permetre’s fer més coses de les que imaginen que poden. 

És per tot això que l'orientació hauria d’implicar:

  • Un procés que no es limita a un curs escolar.
  • Posar el focus en l’inici del camí.
  • Connectar a l’alumne o l’alumna amb el seu element o talent. Veure el que se li dóna bé i en què brilla.
  • Entendre que els talents es poden ampliar. Cal estar obert a nous contextos on poder descobrir noves habilitats que l’alumne o l'alumna no sap que té.
  • Transitar el camí acadèmic que escull com una oportunitat per descobrir el que li agrada i el que no. 
  • Decidir i escollir. Els consell que li donem parlen de la nostra vida, no de la seva. Els adults l’hem d’escoltar i acompanyar, ell o ella trobarà la resposta.
  • Ha d’escoltar les seves emocions i atendre-les. Aquestes parlen del que l’angoixa, de les seves pors i de quins pensaments hi ha al darrera. Molts d’aquests pensaments no són reals, són creences.
  • No hauríem de dir-li a l’alumne/a quina professió és la ideal per a ella o ell. Les decisions han de ser seves, si no saben què fer, estan escollint que altres decidim per ell o ella. Si ho fem, fomentem la idea que el que ell o ella decideix no és vàlid o es pot millorar.
  • No cal que visualitzi de què treballarà de gran. Com hem dit, simplement decideix per on comença el camí, que l’atrau o en quin àmbit se sent més còmode o còmoda.
  • No podem verbalitzar que l’elecció del que farà després de l’ESO és la decisió més important que prendrà o que condiciona el seu futur. No és així, si el que tria no li agrada, ha descobert a què no dedicar-se.
  • L’alumnat viu amb molta frustració verbalitzacions on se’ls ubica a cicles. Si expliquem què implica cada opció, quines competencies es requereixen a cicles i quines a batxillerat, ell o ella ja escollirà a on creu que li  anirà millor. Fent-ho així, no viurà l’agressió de sentir, per exemple, que no té capacitat per fer batxillerat.
  • Els alumnes amb resultats acadèmics alts tenen competències per fer el que ells vulguin. Aconsellar que facin batxillerat és no escoltar ni veure’ls en la seva globalitat. 
  • I per últim, no ens podem oblidar de les famílies. Les idees o creences limitants dels nostres alumnes s’acostumen a gestar en el nucli familiar. Escoltar el que pensen els pares i oferir un espai d’acompanyament grupal ajudarà a que els nostres alumnes puguin triar què fer amb la llibertat de descobrir que els apassiona i en què poden brillar sense haver de satisfer les expectatives familiars ni viure com un error el canvi.

Per deixar constància de la reflexió personal implícita en el procés d’orientació de l’alumnat, us comparteixo aquesta imatge. La podeu utilitzar com un fulletó i a darrera anotar informació vinculant dels batxillerats i els cicles de la vostra zona o qualsevol altra cosa que creieu convenient. Crec que pot ser una ajuda en el procés de presa de decisions, doncs és una radiografia personal dels aspectes d’orientació més importants. El fulletó és el document resum del projecte d'orientació: “Escull la pel·lícula que vols viure”

Si el fas servir, ja em diràs com t’ha anat ; )